• Imprimeix

Atles de variacions en cirurgia oncològica digestiva: càncer de pàncrees (2005-2016)

El càncer de pàncrees és un càncer difícil de detectar i diagnosticar. Alhora, la gravetat de la malaltia i l'absència d'un tractament efectiu fan que continuï essent actualment un dels processos neoplàsics de pitjor pronòstic. No és un càncer excessivament freqüent però la seva mortalitat és molt elevada, i és el càncer que té el pitjor pronòstic a 5 anys tant en homes com en dones. La cirurgia és l’única alternativa terapèutica actual potencialment curativa, encara que només per a pocs pacients.

L'objectiu de l'atles és identificar i descriure la variabilitat en les hospitalitzacions per cirurgia de càncer de pàncrees.

Podeu consultar la metodologia utilitzada per fer latles en la secció Objectius, metodologia i equip de treball.

L'equip de treball està format per Laura Muñoz (contacte: lmunyoz@gencat.cat), Mireia Espallargues i Joan MV Pons, de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). També han col·laborat en l'elaboració d'aquest atles: Josep Maria Borràs, Julieta Corral i Josep Alfons Espinàs, del Pla director d'oncologia del Departament de Salut; Roger Pla, del CatSalut; i Cristian Tebé, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Les hospitalitzacions per cirurgia de càncer de pàncrees presenten molt poca variabilitat geogràfica en general, però sembla que aquesta podria augmentar a mesura que augmenta l'edat.

La reordenació de l'atenció oncològica d'alta especialització, portada a terme a partir de 2012, no sembla haver afectat en l'accés a aquest tipus d'intervenció en funció de l'àrea de residència del pacient, i pot haver ajudat a millorar els seus resultats en termes de mortalitat intrahospitalària i posthospitalària (fins a 90 dies postalta); però aquesta concentració i afavoriment d'una major expertesa d'alguns equips quirúrgics no sembla haver reduït el dilema d'intervenir la gent més gran.

  • Explorar en un futur possibles factors que puguin estar influint en aquesta (encara que poca) variabilitat, especialment en relació amb els resultats clínics, comparant amb dades dels mateixos centres.
  • Desenvolupar futurs estudis de major abast geogràfic i amb sistemes d'informació més específics i detallats que permetin estudiar els factors implicats en la mortalitat intrahospitalària del càncer de pàncrees.
  • Actualitzar periòdicament aquestes anàlisis introduint nous indicadors de resultats (mortalitat a més llarg termini, recidives, etc.) i variables d'ajust (nivell econòmic, estadificació o gravetat de la malaltia, qualitat de la cirurgia, etc.) a mesura que puguin estar disponibles en els sistemes d'informació.
  • Seguir amb el monitoratge de la variabilitat observada en els grups d'edat més gran.
Data d'actualització:  04.12.2018