• Imprimeix

Artroscòpia d'espatlla: ús adequat

Informe de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies Sanitàries i Prestacions de l'SNS.

Baixeu-vos informe PDF

Edició en castellà.

Objectiu

Avaluar l'eficàcia dels diferents usos de l'artroscòpia d'espatlla i la seguretat d'aquest procediment en el tractament de la patologia de l'espatlla. 

Metodologia

Disseny de l'estudi: revisió sistemàtica de la literatura científica.

Es van consultar les bases de dades Medline, Scopus, The Cochrane Library Plus, ISI Web of Knowledge, TRIP Database, National Health Service Evidence, National Health Service Centre for Reviews and Dissemination, Health Technology Assessment Database, National Health Service Economic Evaluation Database, Database of Abstracts and Reviews of Effects mitjançant els termes clau d'interès i les referències dels articles més destacats. Es van seleccionar els articles amb més qualitat de l'evidència científica publicats des de 2004. 

Resultats

De les 146 referències identificades, se'n van seleccionar finalment 43: 1 guia de pràctica clínica, 2 metanàlisis, 7 revisions sistemàtiques i metaanàlisis, 32 revisions sistemàtiques i 1 assaig clínic aleatoritzat. Els procediments artroscòpics per al tractament quirúrgic de la inestabilitat anterior, posterior i multidireccional de l'articulació glenohumeral, la reparació de les lesions del manegot dels rotatoris, l'acromioplàstia artroscòpica, la cirurgia artroscòpica en lesions tipus SLAP (Superior Labrum from Anterior to Posterior), l'artritis glenohumeral i la capsulitis adhesiva es van mostrar eficaços en termes de millora d'escales de funcionalitat i grau de satisfacció dels pacients. No obstant això, els resultats no van ser concloents pel que fa al descens de la taxa de recurrències. La seguretat de la intervenció es va valorar analitzant els factors associats a la condròlisi glenohumeral, l'efecte advers més freqüent del procediment artroscòpic. El desenvolupament d'aquesta patologia no s'associava a cap diagnòstic de l'articulació de l'espatlla en particular, essent els principals factors de risc dels procediments mecànics, tèrmics i químics duts a terme durant la intervenció. 

Conclusió

L'artroscòpia d'espatlla pot ser eficaç per al tractament de diferents patologies de l'articulació glenohumeral. Els resultats mostraven una millora en la puntuació de funcionalitat i grau de satisfacció dels pacients en totes les patologies analitzades. No obstant això, els resultats no van ser concloents respecte a la taxa de recurrències. La condròlisi glenohumeral era l'efecte advers més freqüent del procediment artroscòpic independentment de la patologia tractada. No obstant això, la seva aparició s'ha associat a variables de procediment quirúrgic (mecàniques, tèrmiques i químiques).

Data d'actualització:  16.05.2018