• Imprimeix

Hospitalització domiciliària

Informe AQuAS.

L’hospitalització domiciliària és una modalitat assistencial en què els professionals sanitaris de l'hospital proporcionen un tractament actiu al pacient a casa seva, per a una condició que, d'altra manera, requeriria una atenció hospitalària aguda a l'hospital. Es fa sempre durant un període de temps limitat. Els serveis d’hospitalització domiciliària s’adrecen a dos àmbits d'atenció: 1) el model d'evitació de l'ingrés i 2) el model d'alta precoç. En ambdós esquemes d’hospitalització domiciliària és fonamental estar vinculat amb l'hospital d'aguts i prescindir del llit hospitalari.

 

Objectius

General: avaluar l’hospitalització domiciliària en termes d'eficàcia i seguretat i analitzar la situació de l’hospitalització domiciliària al nostre entorn.

Específics:

  1. Estudiar l'eficàcia i seguretat de l’hospitalització domiciliària en comparació amb la de l'ingrés en hospitalització convencional.
  2. Analitzar la situació de l’hospitalització domiciliària a Catalunya (2014).
  3. Analitzar la situació actual de l’hospitalització domiciliària a Espanya (2016), segons els experts.
  4. Conèixer la realitat de l’hospitalització domiciliària a Espanya (2016), mitjançant una enquesta electrònica nacional, adreçada a totes les unitats d’hospitalització domiciliària actives.

Metodologia

S'han combinat metodologies diferents: 1) revisió de la literatura científica sobre revisions sistemàtiques (RS) d'assaigs controlats aleatoritzats (ACA), publicats des de 2010 fins a juliol de 2015; 2) realització de dos estudis transversals descriptius a partir de les dades del conjunt mínim bàsic de dades català d’alta hospitalària (CMBDHA) (2014); 3) anàlisi estratègica mitjançant DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) l’any 2016, amb un panel d'experts del grup de treball 2020 juntament amb representants de l’AQuAS i la indústria farmacèutica; 4) enquesta electrònica a les unitats d’hospitalització domiciliària espanyoles en actiu (2016). L'enquesta consta de 13 àrees d'interès i el punt de partida per identificar les unitats d’hospitalització domiciliària actives ha estat el directori UHaD de la SEHAD (110 unitats d’hospitalització domiciliària el març de 2016).

Resultats

S’han identificat set revisions sistemàtiques (RS) d'assaigs controlats aleatoritzats (ACA), sis de publicades entre 2010 i 2015 i una altra durant el 2016, que n’actualitza una ja publicada vuit anys abans. Cinc RS d'ACA estudien la modalitat d’hospitalització domiciliària d'evitació de l'ingrés; un, la modalitat d'alta precoç, i una altra no diferència els resultats segons la modalitat d’hospitalització domiciliària aplicada. La qualitat metodològica dels estudis ha estat moderada-baixa.

L’hospitalització domiciliària es pot associar a resultats positius en mortalitat, reingressos, costos i satisfacció tant per als pacients com per als cuidadors, si bé la qualitat de l'evidència, tot i que es fonamenta en els ACA, és encara moderada o baixa. Els resultats mostren també que l’hospitalització domiciliària en qualsevol d’ambdues modalitats és una opció real, sempre tenint en compte les diferències en poblacions ateses en cadascuna a tot el territori català, almenys durant l’any 2014, que és l'any analitzat en aquest informe. A més, depenent de la modalitat d’hospitalització domiciliària analitzada, s’han observat diferències en reingressos, mortalitat i estada mitjana, relacionades amb el sexe, la comorbiditat del pacient atès, el tipus d'hospital, el tipus d'ingrés i l'edat. L'anàlisi i la reflexió profunda del DAFO ha derivat en la delimitació d'un marc conceptual i de les característiques organitzatives de l’hospitalització domiciliària a Espanya. Han respòs l'enquesta sobre les unitats actives d'hospitalització domiciliària a Espanya (2016), el 71% de les unitats d'hospitalització domiciliària d'Espanya (n=110). Els resultats de l'enquesta han posat de manifest un creixement sostingut de l'activitat i han revelat desigualtats tant en l’àmbit territorial com en el temporal, així com una notable heterogeneïtat en els models assistencials de les unitats existents.

Conclusions

El projecte ha permès aprofundir diferents aspectes de l’hospitalització domiciliària, com ara els relacionats amb l'avaluació clínica, l'avaluació de factors relacionats amb els indicadors de resultat de cadascuna de les modalitats d’hospitalització domiciliària, l'avaluació dels costos i l'anàlisi del model organitzatiu. A més, aquestes anàlisis han revelat necessitats, com ara la promoció d'indicadors específics per al monitoratge de l’hospitalització domiciliària i la potenciació de la formació entre els professionals i els usuaris.

Coautoria i revisió externa

L'informe d'avaluació Hospitalització domiciliària respon preguntes referents a l'estudi de l'eficàcia i la seguretat d’aquesta modalitat assistencial així com a l’anàlisi de la seva situació en el nostre entorn. S'adreça, principalment, als professionals implicats que proporcionen un tractament actiu al pacient a casa seva, per a una condició que d’altra manera requeriria una atenció hospitalària aguda a l’hospital, amb l'objectiu d'aportar informació adient basada en el coneixement científic i l’experiència i coneixements dels seus professionals per a la presa de decisions.

Aquest informe és el resultat de l’esforç de col·laboració entre el Grup HAD 2020 de la Societat Espanyola d’Hospitalització a Domicili (SEHAD) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), coautors d’aquest informe, i de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (SCGiG), que n’ha realitzat la revisió externa.

En particular, Oriol Estrada ha coordinat el Grup HAD 2020, Maria-Dolors Estrada i Mireia Espallargues, de l'AQuAS, han coordinat el desenvolupament de l’informe i Miquel Àngel Mas ha portar a terme la revisió externa.

Data d'actualització:  19.10.2018