Les societats avançades del coneixement inverteixen grans xifres de recursos en recerca perquè es considera que aquesta és una font de riquesa, prosperitat, avenç social i inversió en un futur millor per les generacions venidores. La planificació en recerca en tots els àmbits (públic, privat i filantròpic) cal que estigui orientada a aquesta finalitat última que, en el cas de les ciències de salut, vol dir assolir més i millor salut a través de la recerca. Per tant, cal assolir la missió intermèdia (generar coneixement) i l’última (millor salut).

Una manera fonamental de donar suport a la planificació, priorització i distribució de recursos en recerca és l'avaluació. Avaluem per assegurar que la recerca que es fa compleixi uns alts estàndards de qualitat, però també per potenciar l’assoliment de l’impacte desitjat de la recerca. És per això que és imprescindible que hi hagi uns criteris estratègics d’avaluació clars i lligats al que es vol aconseguir amb la recerca que s’avalua.

L'avaluació de la recerca

L’avaluació de la recerca que fa AQuAS està orientada a promoure més i millor impacte social, mes enllà de l’excel·lència, que és condició necessària però no suficient. Es tracta d’avaluació ex-ante (és a dir, l’avaluació prèvia al desenvolupament de la recerca), l’avaluació ongoing o de seguiment, durant el desenvolupament de la recerca, l’avaluació ex-post, en el moment del tancament del programa i l’avaluació d’impacte, que es fa passat un temps.

L’avaluació es duu a terme en els següents nivells: (1) per àrees de coneixement, disciplines, problemes de salut o àrees geogràfiques; (2) per programes de recerca, com per exemple la Convocatòria del PERIS o les Convocatòries de La Marató de TV3; i (3) per instituts, universitats o fundacions, ja sigui segons les línies de recerca, els grups investigadors o els projectes, entre d’altres.

AQuAS té una aproximació integral sobre l'assoliment de l’impacte en salut a través de l’avaluació, capacitació, prospecció i empoderament ja que s’adreça a dos sistemes que parcialment conviuen, que són el sistema de salut i el sistema de recerca en salut. Això fa que hi hagi unes sinergies en l’aproximació a l’avaluació que no es troben en altres agències d’avaluació de la ciència.

Alguns exemples clars són la transversalitat de la Central de Resultats com a instrument de retiment de comptes que abraça tant l'àmbit assistencial com l’àmbit de la recerca. O l'analítica de dades, que serveix tant per informar sobre necessitats i buits de coneixement com, a través del projecte PADRIS, per a la cessió de dades creuades del sistema de salut per a la recerca en els centres i instituts de Catalunya, amb uns criteris de priorització que inclouen aspectes d'impacte, d’estratègia i de recerca responsable.

Per les característiques fundacionals d’AQuAS (històriques i actuals), l’avaluació de la recerca d’AQUAS ofereix uns aspectes diferenciadors respecte a una agència "clàssica" d'avaluació científica. Aquests són, entre d’altres:

  • El retiment de comptes i la transparència.
  • La promoció de mecanismes de detecció de necessitats de recerca i priorització.
  • La promoció de la implicació dels actors no científics.
  • L’èmfasi en la "recerca sobre la recerca" per identificar punts de millora (en el procés, en el sistema, en els criteris d’avaluació i els incentius).
  • La cerca de millors criteris d’avaluació de la part no acadèmica de la ciència.
  • Formació i capacitació en avaluació de l'impacte de la recerca.
  • Comunitat de pràctica internacional i local.
Avaluació de la recerca
Avaluació AQuAS
Data d'actualització:  21.07.2017