• Imprimeix

Avaluació de grups de recerca

Aquest text va ser publicat a: Berra S, Guillamon I, Sánchez E, Pons JMV. Avaluació de grups de recerca biomèdica. Informatiu AATRM, número 40, novembre de 2006. p.21-23.

Els grups de recerca són la unitat estructural i funcional mínima capaç de portar a terme un procés d'investigació, que sorgeixen per la mateixa complexitat i profunditat (especialització) que la recerca científica ha assolit i pel major coneixement de les bases moleculars, genètiques, fisiopatològiques, clíniques i epidemiològiques dels patiments que afecten els humans.

La multiplicitat d'efectes que pot generar la recerca científica en ciències de la salut (beneficis en salut, en efectivitat, eficiència i qualitat de l'aplicació tècnica del coneixement, millora en la presa de decisions, beneficis econòmics, etc.) porta a contemplar la recerca més com una inversió que una despesa, i els seus beneficis s'han de considerar retorns d'aquesta inversió.

La recerca es valora fonamentalment mitjançant l'excel∙lència científica (originalitat, qualitat metodològica, nombre de citacions), la productivitat científica (publicacions, factor d'impacte de la revista) o la utilitat pràctica (patents), però es considera també que hi ha altres impactes rellevants en la seva avaluació. En els darrers anys s'ha desenvolupat diferents models teòrics i mètodes que incorporen múltiples i diverses dimensions, incorporant a les ja esmentades la formació d'investigadors, la col∙laboració (a diferents nivells) o la contribució a les polítiques (de salut pública, de serveis de salut i de recerca).

L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha pilotat un projecte d'avaluació de grups de recerca, finançat per la CIRIT, en un centre assistencial de la XHUP, mitjançant l'aplicació d'aquests models multidimensionals i incorporant metodologies quantitatives (anàlisi bibliomètrica, projectes competitius, tesis, etc.) i qualitatives (avaluació interna, revisió d'experts). La Taula sintetitza els diferents aspectes valorats i la Figura esquematitza el procés d'avaluació. Els resultats d'aquest treball van ser posteriorment examinats i discutits amb membres de la Comissió d'Investigació del centre assistencial, desenvolupant-se, mitjançant la tècnica qualitativa DAFO (que examina les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats), una anàlisi interna (D i F) i externa (A i O) de l'esmentat centre.

Dimensions de l’avaluació 
Àrea de coneixement i resultats primaris
  • Tipus de recerca i línies principals de recerca.
  • Resultats primaris com a resultats de la recerca portada a terme i que representen una contribució al coneixement científic, bé com a idees o com a productes patentables.
  • Existència i utilitat dels resultats de la recerca, com obtenció de patents o models d’utilitat.
Disseminació de resultats
  • Producció i excel·lència científica: incloent publicacions i comunicacions o ponències a mitjans professionals de divulgació. Incorpora no sols l'anàlisi bibliomètrica, sinó també una avaluació per part d’experts externs, independents i competents en la matèria.
  • Divulgació del coneixement, com a programa, mitjans i accions de comunicació no professional de temes relacionats amb l’activitat de recerca del grup.
  • Transferència del coneixement, en el sentit de contractes o convenis amb administracions públiques o empreses o la participació dels membres de grup en comitès o grups de treball per desenvolupar guies, plans o protocols d’actuació clínica o sanitària i en relació als objectius del grup.
Resultats secundaris i aplicacions de la recerca
  • Aplicació dels resultats de la recerca, en el sentit d’utilització d'idees, eines o tècniques desenvolupades com a resultats de la recerca i per part d’altres grups i centres, així com la seva incorporació a la pràctica clínica.
  • Captació de finançament, com a factor que reflecteix un resultat de l’activitat del grup (èxit en concursos competitius), una aproximació a la seva excel·lència científica i un input ben definit. Diferencia fonts públiques i privades (comercials i no comercials).
  • Formació de recursos humans. La formació d'investigadors (predoctoral i postdoctoral com a resultat, també, de l’activitat científica i com factors potencials d'enfortiment estructural i funcional, de productivitat i d'obtenció de nous recursos.
Estructura i funcionament del grup (inputs i processos)
  • Estructura: membres del grup i les seves característiques, formació específica en altres àmbits geogràfics, disciplina, contracte, temps de dedicació, etc.
  • Funcionament: inici activitats, formalització del grup (motius de constitució), activitats conjuntes, freqüència, activitats assistencials i docents, etc.
Proposta de futur
  • Objectius i pla d'activitats, com a projecció futura de les tasques i compromisos del grup, mesurables, no exclusivament com a objectius científics i com a referència per a l'avaluació (interna i externa).
  • Anàlisis de necessitats: quant a recursos estructurals, tècnics i humans per assolir els objectius previstos, així com a fonts de finançament (disponibles i sol·licitades).
  • Beneficis de la recerca per a la institució, com a material inventariable (millores en equipament), continuïtat en línies de recerca i formació, estructura de recerca més competitiva, nous projectes i col·laboracions (xarxes).
Beneficis de la recerca
  • Valoració global dels beneficis: a) sobre la institució investigadora; b) polítics i administratius (millora de la informació en la presa de decisions); c) en salut (millora en l'efectivitat, eficiència i qualitat de les intervencions mèdiques); i d) econòmics (guanys d’explotació comercial de les innovacions).

 

L'experiència de l'aplicació pràctica d'aquesta avaluació multidimensional ha estat considerada per ambdues parts (AQuAS i centre assistencial) com a molt rellevant, ja que ha aportat una visió àmplia de l'impacte de la recerca i ha incorporat una valoració dels retorns socials, dimensió que cada cop s'avalua més en l'àmbit de les ciències de la salut. És innegable, d'altra banda, la seva complexitat atenent als qüestionaris que els grups de recerca han hagut de respondre, la multiplicitat de dades sol∙licitades i el nombre de professionals i experts implicats.

Entre les limitacions de l'estudi, i malgrat l'estandardització de criteris, es constaten les discrepàncies entre les valoracions emeses en l'avaluació per consemblants, aspecte que requereix d'una millora progressiva. Pel que fa a l'anàlisi bibliomètrica, es fan clarament paleses les limitacions del factor d'impacte (mesura utilitzada habitualment en les memòries científiques dels centres de recerca), no sols per la gran variabilitat d'aquest índex entre àrees de coneixement, sinó també per no ser una mesura de l'impacte de l'article científic, ans de la revista on ha estat publicat. El gran avantatge del model assajat és, justament, el seu caràcter multidimensional, que combina aproximacions quantitatives i qualitatives, anàlisis interna i externa, en un examen, en profunditat, de les diferents dimensions d'impacte de la recerca científica.

Figura. Procés d'avaluació dels grups de recerca

Figura. Procés d'avaluació dels grups de recerca

Bibliografia

  • Buxton M, Hanney S. How can payback from health services research be assessed?. J Health Serv Res Policy. 1996;1(1):35-43. 
  • Spaapen JB, Wamelink JM. The evaluation of university research. A method for the incorporation of the societal value of research. The Hague (The Netherlands): National Council for Agricultural Research; 1999. NRLO-report no. 99/12.
  • Smith R. Measuring the social impact of research. BMJ. 2001;323:528.
  • Berra S, Pons JMV. Els retorns socials de la recerca. Barcelona: Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques; 2005. (Document elaborat a instàncies del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya).
Data d'actualització:  29.01.2013