• Imprimeix

Guia de pràctica clínica sobre la detecció i el maneig de la malaltia del glaucoma d'angle obert

L'elaboració de la Guia de pràctica clínica sobre la detecció i el maneig de la malaltia del glaucoma d'angle obert s'està realitzant a l'empara del conveni de col·laboració subscrit per l'Institut de Salut Carles III (organisme autònom del Ministeri d'Economia i Competitivitat ) i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i el Centre Cochrane Iberoamericà, en el marc del desenvolupament d'activitats de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avaluació de Tecnologies i Prestacions del Sistema Nacional de Salut, finançades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Justificació i magnitud del problema

El glaucoma és la segona causa de ceguesa irreversible al món després de la cataracta i , concretament , la segona causa més freqüent entre els majors de 40 anys en països occidentals. A Espanya les dades mostren que un 2% de la població major de 45 anys presenta la malaltia, observant-se un increment anual de l'1% a partir dels 65 anys, el qual podria arribar a ser del 10% si es tenen antecedents familiars. El glaucoma d'angle obert és la forma clínica més habitual d'aquesta patologia en el nostre medi . Es va estimar que per a l'any 2010 haurien més de 44 milions de persones amb glaucoma d'angle obert al món, essent Europa la regió més afectada amb un 23,9 % del total d'afectats.

Hi ha controvèrsia sobre la necessitat de realitzar un cribratge de glaucoma d'angle obert en adults asimptomàtics. L'escassa disponibilitat d'estudis de qualitat que indiquin el seu impacte en la reducció del risc de pèrdua total de la visió o millora de la qualitat de vida dels afectats, en dificulten l'acceptació. No obstant això, hi ha un ampli debat sobre la necessitat de realitzar-lo en poblacions específiques en risc de desenvolupar-lo (majors de 40 anys, raça negra, antecedents familiars).

El diagnòstic es basa principalment en la determinació de la PIO, l'avaluació de l'estructura anatòmica de l'angle anterior de l'ull, l'avaluació de la papil·la òptica i la capa de fibres i l'avaluació del camp visual  Per tal de realitzar la valoració de cada un d'aquests aspectes, hi ha gran varietat de tècniques disponibles que es diferencien en la precisió, dificultat de realització i/o costos.

L'alteració de la funció visual és el principal aspecte que influeix en la qualitat de vida dels pacients amb glaucoma d'angle obert. La ceguesa canvia de forma dràstica l'entorn personal, social i laboral dels individus afectats. Així doncs, la prevenció de l'alteració o pèrdua definitiva de la visió és el principal objectiu del tractament.

Actualment, es compta amb diferents estratègies terapèutiques per a l'abordatge del glaucoma d'angle obert (tractaments farmacològics, quirúrgics o amb làser) . No obstant això, l'evidència disponible que n'avalua l'efectivitat i seguretat és diversa, freqüentment realitzada en un nombre reduït de subjectes, amb curts períodes de seguiment i utilitzant variables poc robustes o subrogades (p. ex. reducció de la PIO), fet que dificulta la valoració de l'impacte clínic final en els pacients (p. ex. preservació de la visió).

Objectius

Aquesta guia pretén servir com a instrument per disminuir la incertesa i la variabilitat en la detecció, tractament i control de les persones amb glaucoma crònic d'angle obert.

Els seus objectius són:

  • Identificar al més aviat possible els pacient adults amb glaucoma d'angle obert o les persones amb factors de risc de desenvolupar-lo.
  • Facilitar la presa de decisions pel que fa al tractament (farmacològic, amb làser o quirúrgic) dels pacients amb glaucoma d'angle obert. 
  • Establir el procés de control evolutiu dels pacients amb glaucoma d'angle obert.
  • Proporcionar informació útil a pacients i cuidadors i facilitar la presa de decisions compartides que els permeti conèixer les intervencions avalades científicament i implicar-los de manera activa en el procés d'atenció de la seva malaltia.

Metodologia

La metodologia emprada per desenvolupar aquesta guia de pràctica clínica ha seguit directrius estandarditzades i rigoroses, prenent com a referència el Manual metodològic per a l'elaboració de guies de pràctica clínica del Sistema Nacional de Salut (manual 2007). De forma general, els passos a seguir són:

  1. Definició de l'abast i objectius.
  2. Constitució del grup de treball.
  3. Formulació de les preguntes clíniques.
  4. Cerques bibliogràfiques.
  5. Avaluació de la qualitat dels estudis i resum de l'evidència.
  6. Formulació de recomanacions.
  7. Revisió externa. 
  8. Edició de la guia.


L'avaluació de la qualitat de l'evidència i la gradació de la força de les recomanacions es realitza seguint les directrius del grup internacional de treball GRADE.

Informació relacionada

Publicacions

Equip de recerca

L'equip de treball està format per professionals d'atenció primària (medicina i infermeria), atenció especialitzada (oftalmologia, geriatria, medicina interna, anestesiologia, optometria i infermeria) i especialistes en metodologia pertanyents al Centre Cochrane Iberoamericà. El projecte està coordinat per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà i l'AQuAS.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb:

Maria-Dolors Estrada (coordinadora): destrada@gencat.cat

 

Data d'actualització:  17.06.2015