• Imprimeix

Guia de pràctica clínica sobre ús d'opioides en el tractament del dolor crònic no oncològic

L'elaboració de la Guia de pràctica clínica sobre ús d'opioides en el tractament del dolor crònic no oncològic s'està realitzant a l'empara del conveni de col·laboració subscrit per l'Institut de Salut Carles III (organisme autònom del Ministeri d'Economia i Competitivitat ) i l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), en el marc del desenvolupament d'activitats de la Xarxa Espanyola d'Agències d'Avalaució de Tecnologies i Prestacions del Sistema Nacional de Salut, finançades pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Tot i que l'ús d'opioides per al tractament del dolor agut, postquirúrgic i en cures pal·liatives està ben acceptat i establert, el seu ús per al tractament del dolor crònic no oncològic és controvertit. La controvèrsia és deguda a la limitada evidència en relació amb els beneficis i riscos associats a l'ús diari d'opioides durant un període prolongat (més d'un mes). En absència de dades, els clínics han de confiar en la informació disponible per realitzar el balanç risc-benefici en la presa de decisions a nivell individual per a cada pacient.

Hi ha una evidència de l'augment en la prescripció d'opioides en el nostre medi, sobretot a partir de finals dels anys noranta, coincidint amb l'aparició d'una presentació de morfina d'ús oral d'alliberament sostinguda (1988), el tramadol (1992) i els pegats de fentanil (1998). L'OMS considera que el consum mèdic d'opioides és un bon indicador del maneig del dolor. L'augment en l'ús d'opioides observat a Espanya, juntament amb la posada en funcionament d'unitats del dolor als hospitals, posa de manifest la sensibilització que s'ha produït davant del tractament adequat del dolor. Als Estats Units i Canadà, principalment, aquest augment en la prescripció d'opioides s'ha associat a un augment en el nombre de casos de sobredosi, mort, accidents de trànsit, dependència i mal ús. Els clínics han de conèixer que els opioides poden ser útils per a alguns individus amb dolor crònic no oncològic, però poden ser inefectius o potencialment perillosos per a d'altres.

Objectius

  • Proporcionar una eina basada en l'evidència que permeti als professionals sanitaris d'atenció primària encarregats de l'assistència a pacients adults amb dolor crònic no oncològic prendre les millors decisions sobre l'ús d'opioides.

Metodologia

La metodologia emprada per desenvolupar aquesta guia de pràctica clínica ha seguit directrius estandarditzades i rigoroses, prenent com a referència el Manual metodològic per a l'elaboració de guies de pràctica clínica del Sistema Nacional de Salut (manual 2007). De forma general, els passos a seguir són:

  1. Definició de l'abast i objectius.
  2. Constitució del grup de treball.
  3. Formulació de les preguntes clíniques.
  4. Cerques bibliogràfiques.
  5. Avaluació de la qualitat dels estudis i resum de l'evidència.
  6. Formulació de recomanacions.
  7. Revisió externa. 
  8. Edició de la guia.


L'avaluació de la qualitat de l'evidència i la gradació de la força de les recomanacions es realitza seguint les directrius del grup internacional de treball GRADE.

Informació relacionada

Equip de recerca

El grup de treball està constituït per professionals d'atenció primària (medicina i infermeria), atenció especialitzada (anestesiologia, farmàcia, farmacologia, fisioteràpia, geriatria, medicina interna, neurocirurgia, psicologia, psiquiatria, reumatologia) i especialistes en metodologia. L'AQuAS assumeix les funcions de lideratge del projecte.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb:

Maria-Dolors Estrada (coordinadora): destrada@gencat.cat

 

Data d'actualització:  04.03.2014